El reciclatge de polièster és una solució sostenible
L'aclaparadora popularitat del polièster reciclat suggereix que és una mena de solució miraculosa per a la moda i el medi ambient. I encara que és una solució real, no és tan senzill com tot això, i certament no és una llicència per produir en massa nous polièster per al reciclatge secundari. El procés de reciclatge és en si mateix intensiu en energia, els canals de producció continuen sense estructura i l'origen del material transformat segueix sent difícil de rastrejar. Creiem que és important afegir aquí que el rendiment energètic del polièster reciclat encara és inferior al dels materials naturals i és una bona idea mantenir-se recelós, tant pel que fa al seu ús com al missatge de marca.
La problemàtica omnipresència del PET
El tereftalat de polietilè, nom científic del PET, és un plàstic i, per tant, fet de petroquímica. Quan es tracta d'una fibra tèxtil, el PET s'anomena polièster, i es pot utilitzar per fabricar roba. La major part del plàstic PET produït es comercialitza com a polièster.
allòs'estima que el 60% del PET verge fet a tot el món s'utilitza per fer roba.L'ús de polièster està molt estès a tota la indústria de la moda, i més de la meitat dels productes de moda contenen polièster, particularment roba esportiva, calçat i roba exterior impermeable. La majoria de les persones estan ben familiaritzades amb l'impacte negatiu del polièster en el medi ambient. Les investigacions dutes a terme conjuntament el 2019 per l'Institut Français de la Mode i Première Vision van demostrar que, als països occidentals, els consumidors situen el polièster al capdamunt de la llista de materials percebuts com a menys ecològics, i esperen que les marques introdueixin canvis. Diverses marques (H&M, Timberland, Nike, Esprit, Volcom) , juntament amb l'Intercanvi Tèxtil ja s'havia compromès el 2017 a utilitzar almenys un 25% de polièster reciclat el 2020. L'ús de material reciclat té un interès ecològic innegable: es necessita un 50% menys d'energia per fabricar, evita la producció de residus oceànics o abocadors i l'extracció de recursos no renovables. No obstant això, és una mica perillós presentar el polièster reciclat com a solució miraculosa.
Els límits del PET reciclat
Per començar, reciclat o no,polièster genera micropartícules plàstiques durant cada rentat, micropartícules ques'alliberen a les aigües residuals i després als oceans. En segon lloc, el polièster no potser infinitament reciclatperquè el reciclatge fa que perdi força i qualitat. A hores d'ara, encara és bastant complex dissenyar un producte de polièster reciclat sense l'addició de material verge.El procés de reciclatge és en si mateix intensiu en energia,a causa del procés de desmuntatge dels components d'una peça o d'una sabata, que es fa encara més complicat pel fet que hi ha nombrosos components (sovint diversos tèxtils o fins i tot mescles, acabats no dissociables), l'ús de productes químics per a la despoblació, etc. Algunes empreses, com la marca TBS, busquen evitar aquests problemes, amb, per exemple, ReSource, la primera sabatilla que es pot triturar i reciclar sense necessitat de desmuntar.
Encara és impossible rastrejar l'origen del polièster reciclat. Les nostres peces de polièster reciclat estan fetes majoritàriament d'envasos usats, i els seus orígens són desconeguts. Citeo, l'organització francesa encarregada d'organitzar i desenvolupar el reciclatge d'envasos, diu que s'han de reciclar 15 ampolles PET per fer un jersei de polièster[3].Per assegurar els seus volums de producció en polièster reciclat, les marques requereixen així l'accés a una gran i estable piscina de matèries primeres. Per tant, han d'utilitzar necessàriament PET reciclat de la classificació selectiva de particulars. És important desconfiar de les marques que garanteixen al consumidor la naturalesa "reciclada dels residus oceànics" d'un material o producte acabat.
Per part del consumidor, és possible referir-se a determinades etiquetes com GRS (Global Recycle Standard), Œko Tex STeP i Bluesign, que garanteixen que un determinat polièster reciclat s'ha produït de la manera més neta possible, limitant la presència de dissolvents i altres productes químics en la seva fabricació.
Els diferents subsectors continuen sense ambicions, perquè estructurar aquestes activitats de reciclatge equival a crear una segona indústria paral·lela. Els dipòsits de matèries primeres són multi-lloc (pre-consumidor com a Mud Jeans, i/o post-consumidor com a Circle o Shak & Kaï), i els processos de classificació de materials, desfibració, possible despoblació i després polimerització en una fibra tèxtil requereixen d'un parc industrial dedicat, assistit per un finançament substancial.
Des del punt de vista estrictament ambiental, el polièster reciclat és més sostenible que el polièster verge, però encara menys eficient que la majoria de materials naturals.
Fins ara, el millor és evitar-ho i, quan sigui necessari per al rendiment tècnic d'una peça, preferir sense voler el polièster reciclat, i informar els consumidors d'una manera transparent sobre els seus orígens, la decisió de triar el material i la millor manera de cuidar-lo de manera sostenible.
